10El meu pas pel Govern de Catalunya. 10 anys de gestió en materia de residus.
El febrer de 2011 vaig ésser nomenat Director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) pel Conseller Lluis Recoder i posteriorment i fins al juny de 2021, aquesta confiança ha estat renovada successivament pels Consellers Santi Vila, Josep Rull i Damià Calvet. A tots ells un agraïment sincer per l’oportunitat que m’han brindat de poder servir el país i la seva gent, des de l’àmbit dels residus.
Considero també necessari posar en relleu que tota la feina que hem fet al llarg d’aquests més de 10 anys ha estat possible gràcies al magnífic equip humà que composa l’Agència de Residus, aquests més de 235 servidors públics que dia rere dia treballen per fer un país més sostenible. No endebades som referència més enllà de les nostres fronteres.
L’any 2013 vàrem celebrar els 20 anys de la Llei 6/93, reguladora dels residus, impulsada per l’aleshores Conseller Albert Vilalta, una llei que hom ha reconegut molt avançada en el seu temps i que, gràcies a successives modificacions, avui encara perviu.
Però la situació actual, els reptes que el món sencer afronta, la crisi climàtica, la necessària i urgent transició cap a una economia circular i baixa en carboni, la crisi econòmica i la recent crisi sanitària derivada de la COVID19, la demanda d’un ús eficient dels recursos i d’un nou model de producció i consum que serà sostenible o no serà, ens ha guiat al llarg d’aquests darrers deu anys a impulsar estratègies i prendre determinades decisions de les quals, si em permeteu, m’agradaria fer-ne un breu balanç.
En primer lloc constatar que els avenços o millores que s’hagin pogut aconseguir i dels que vindran en els propers anys, la llavor dels quals ha estat sembrada en aquest període de temps, no és el meu mèrit, ni el de l’ARC ni el del govern; de ben segur haurà estat un mèrit col·lectiu al qual nosaltres hem contribuint modestament.
Ha estat en definitiva la voluntat d’avançar de forma decidida, però també dialogada i cercant consensos amb el món local, els agents empresarials, el teixit associatiu i ambientalista, cap a una nova visió i plantejament on els residus només poden ser vistos i entesos com a recursos, com a veritables oportunitats, el que ens ha permès assolir algunes fites que ens omplen de satisfacció, si bé la satisfacció no és mai completa perquè hauríem volgut arribar molt més lluny d’on hem arribat.
La transició de l‘economia lineal a l’economia circular no pot pas quedar-se circumscrita al pla teòric i és per això, perquè hi hem cregut fermament, que ho hem aplicat tant com hem pogut en tots els àmbits possibles: des de la prevenció (Setmana Europea de Prevenció, convocatòries d’ajut de prevenció, Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, Premis Catalunya Ecodisseny, Pacte per la bossa, prohibició de lliurament gratuït de bosses de plàstic d’un sol ús, Pacte per la Roba), la reutilització i preparació per a la reutilització (projecte REWINE de reutilització d’ampolles de vidre de vi, projecte SUBTRACT de reutilització en deixalleries o centres específics), passant per la recollida selectiva de qualitat (per descomptat dels bioresidus però sense oblidar totes les altres fraccions de generació ordinària –vidre, paper-cartró, envasos i materials – i les més singulars –tèxtil, voluminosos, matalassos, RAEE, piles i bateries, olis usats de cuina, etc., posant l’èmfasi en els generadors domiciliaris i molt especialment en els comercials i altres grans generadors, passant pel foment de la valorització i de la promoció de l’ús de productes reciclats tant dels materials que tenen més sortida al mercat (vidre, paper, metall) com dels que tenen més dificultats (àrids reciclats, compost, plàstic, etc.).
Un esment específic mereixen les taxes de recollida selectiva que van assolir la fita històrica del 45% de mitjana a Catalunya l’any 2019 i que preveiem continuarà incrementant els propers anys. En aquest sentit, cal assenyalar que algunes comarques ja han superat el 50 % i fins i tot el 60% de recollida selectiva.
Tot això no hauria estat possible si no fos perquè molts municipis i fins i tot comarques pràcticament senceres haguessin apostat per sistemes eficients com el porta a porta. En aquests moments ja són més de 230 els municipis (95 el 2011) que han implantat sistemes de recollida porta a porta, donant cobertura a mes de 600.000 habitants, i en aquests moments hi ha 125 municipis que ho estan estudiant o estant a punt d’implantar la recollida pap; fins i tot grans ciutats com Lleida i Barcelona han aportat pel sistema i l’estan desplegant progressivament.
La fiscalitat ambiental aplicada als residus ha estat, sens dubte, un dels aspectes estratègics que ha caracteritzat el meu mandat. Calia reimpulsar els cànons de residus destinats a abocador o incineradora, que s’havien mantingut plans, a 10€ I 5€/tn respectivament, des de la seva creació el 2004 fins l’any 2011; així, a partir de 2011 i fins a l’actualitat i més enllà, de forma progressiva, anticipada i consensuada amb els representats del món local i els agents econòmics, el cànon s’ha anat incrementant fins, de moment el 2024, arribant a un tipus de 71,6 €/T per a l’abocador i de 35,8 €/T per a la incineradora. També la creació del cànon de residus industrials destinats a abocador, fixat en 15,8 €/T, que convindria reactivar els proper anys. El conjunt d’aquests cànons han permès recaptar des de la seva creació més de 725 milions d’euros (508 milions d’euros des de 2011) que en un 96% han estat retornats, de forma directa o indirecta,als respectius sectors, esdevenint un veritable doble incentiu (el pal i la pastanaga tant nostrats) per fer possible l’avenç de les polítiques de prevenció, recollida selectiva i reciclatge.
En un futur, caldrà continuar prenent decisions valentes com les que hem adoptat aquests darrers anys, i si realment volem assolir els objectius ambiciosos que ha plantejat la Unió Europea (65 % de reciclatge pel 2035 i un màxim del 10% de residus destinats a abocador el 2035), caldrà continuar incrementant els cànons fins arribar a un cost global (tarifa + cànon) d’uns 130 o 150 €/T per a l’abocador i unes xifres una mica inferiors per a la incineració.
I encara en l’àmbit de la fiscalitat ambiental dels residus, la propera assignatura pendent, ja prevista a l’esborrany de llei de residus i recursos, que caldrà impulsar és la taxa justa, tant present arreu d’Europa i d’aparició incipient i reduïda al nostre país. Repercutir el cost de la gestió dels residus en els contribuents de forma justa, de manera que qui ho faci bé pagui menys que qui ho fa malament o no participa que haurà de pagar més, serà el nou revulsiu que contribuirà sens dubte a assumir mes altes quotes de responsabilitat ciutadana i de retruc una millora en la prevenció i gestió des residus.
L’acció internacional ha estat, és i serà, sens dubte, un dels actius importants tant de l’ARC com del SCP/RAC (Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible). La participació de l’Agència en més d’una quizena de projectes internacionals, la cooperació internacional que s’ha portat a terme en diversos països (emblemàticament a Bolívia, Colòmbia, Líban, etc.), les missions internacionals, i la participació activa en associacions com l’ACR+ (Association of Cities and Regions for sustainabeResource management) són senyal inequívoc d’aquesta voluntat de compartir experiències, de constant mutu aprenentatge i en definitiva d’incidir i posicionar Catalunya en el panorama internacional (el seu model de gestió, la singularitat de l’aplicació de la fiscalitat, la recerca i innovació tecnològica, etc.).
Vàrem iniciar tot just ara fa 2 anys l’elaboració d’una nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya.
Ha estat una feina ingent, en la que ha participat una bona part del’equip humà de l’ARC i que, conscients que abordar exclusivament la prevenció i gestió dels residus hauria estat insuficient, ha assumit el repte d’incorporar qüestions rellevants com l’ús eficient dels recursos, la necessitat d’introduir canvis en el model de producció i consum per que siguin sostenibles, entre moltes altres novetats i consideracions rellevants.
Per tant, satisfets de la feina que hem fet fins aquest moment, traspasso un magnífic llegat al nou equip de direcció de l’ARC, amb la confiança que sabran culminar amb èxit la feina que vàrem iniciar formalment fa un parell d’anys però que en realitat es ve gestant des de fa més d’una dècada.
Josep Maria Tost i Borràs
Director de l’Agència de Residus de Catalunya
4 de Febrer 2011 – 13 de Juny 2021
