Hi ha futur per a les plantes de biogàs al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? Veurem realitats? O realment serà una excepció veure alguna planta més que la existent a La Galera?

No som conscients que el país genera una mitjana anual de 1,4 milions de tones de residus orgànics municipals (FORM), 300.000 tones de fangs deshidratats de depuradores d’aigües residuals municipals i industrials,  i 17,7 milions de tones de dejeccions ramaderes que cal gestionar? Som un país petit i no hi ha tanta terra on col·locar tot això.  Es important  especialment gestionar correctament aquestes dejeccions per minimitzar el seu impacte ambiental, recordem a llista de municipis en “Zones Vulnerables” per nitrats… i els plantes de biogàs poden ser part de la solució.

L’oportunisme polític contra les plantes de biogàs és vergonyós! De tots els partits!
Jugar amb la desinformació, la manipulació mediàtica, el populisme, el dret a ser preguntats, les mitges veritats, els interessos personals, les enveges… són les eines per tombar infinitat de projectes de plantes.

I tot davant la passivitat dels governs, tots, que tant aposten per les Energies netes i combustibles no fòssils!! Cal actuar ja! sempre amb el respecte a l’autonomia local i a la perfecció tècnica dels projectes i la seva raonable ubicació.

Cal VOLUNTAT POLÍTICA per a declarar aquests Projectes estratègics per a l’Estat o pel Govern de Catalunya. Cal evitar aquestes situacions, que habitualment presenciem de posar tota la pressionar els alcaldes i alcaldesses. Arribant als atacs personals.

És molt trist veure tombats els esforços de tècnics, enginyers per plantejar bones solucions, projectes innovadors, els inversors, grans o petits (deixem els arguments de l’especulació) buscant fer legítim negoci… és que això és un negoci no les Germanetes de la Caritat.

Segurament no hem fet prou pedagogia, no hem explicat prou bé la importància de promoure plantes de biogàs: el seu  Valor Ambiental i Estratègic per a un futur sostenible

En un món on la sostenibilitat energètica i la conservació del medi ambient són prioritaris, el biogàs sorgeix com una solució amb un gran potencial. Espanya, Catalunya arriba a aquesta realitat amb 20 anys de retard, com sempre. Mai hi hagut interès en promoure aquest tipus d’energia, ni per les autoritats estatals ni pels principals grups energètics espanyols, que segurament ho veien com una competència al seu monopoli del gas natural.

Excepte algunes honroses excepcions pioneres,  no hi hagut en general plantes productores de biogàs destinades a tractar els residus de les dejeccions ramaderes o residus agrícoles:  no interessava.

Així com ens altres països com Dinamarca, Holanda, Alemanya, Itàlia, França etc., des de fa molts anys han fomentat aquest tipus d’instal·lacions, a nivell individual o col·lectiu, generant recursos econòmics extres per a grangers, pagesos i alhora desimpactar ambientalment  les activitats ramaderes: A la Unió Europea hi ha unes 20.000 plantes de biogàs, unes 1.300 injecten metà (biometà) a la xarxa de gas, la resta produeixen electricitat o calor per a usos diversos. A Catalunya 68 plantes (de les quals 5 injecten biometà),  del total, 3 al Camp de Tarragona i 1 a les Terres de l’Ebre. Falta molt de camí a fer.

A efectes pràctics, les plantes de biogàs converteixen els residus orgànics -el nostre objectiu són les que incorporen especialment les dejeccions de granges de porcs, vaques, gallines, vedells.. i les restes de la producció agrícola com vinasses, oliasses, restes de poda i de gestió forestal,  rebutjos, excedents de producció, però hi ha també residus orgànics de la producció industrial (industria càrnia, làctia, peix..) i la fracció orgànica dels residus municipals- en una font d’energia renovable, el metà,  reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle i aportant solucions efectives als desafiaments energètics actuals: la campanya de la Unió Europea de no dependre del gas natural rus, especialment i el foment de l’ús d’energies netes, foragitant les d’origen fòssil, una de les principals estratègies és el Pla REPowerEU de multiplicar per 10 la producció actual de metà per al 2030.

A través d’aquest article, vull reivindicar la importància de promoure les plantes de biogàs, explicar les barreres que en dificulten la seva implantació, i les estratègies per superar aquests obstacles, garantint així el seu èxit arreu del país.

Com deia més amunt el biogàs es genera a partir de la descomposició anaeròbica de material orgànic com residus agrícoles, industrials i urbans. Aquesta tecnologia destaca per diversos beneficis ambientals fonamentals:

  1. Reducció d’Emissions de CO2: La producció de biogàs ajuda a disminuir les emissions de diòxid de carboni en substituir els combustibles fòssils per una font renovable, la qual cosa contribueix a la lluita contra el canvi climàtic (no oblidem que el gas metà té un efecte hivernacle 25 vegades més elevat que el CO2). Ajudant a complir els objectius de descarbonització nacionals i europeus.
  2. Gestió Eficient dels Residus: Les plantes de biogàs ofereixen una solució sostenible per a la gestió dels residus orgànics, transformant els residus en adobs orgànics (sense olor) i energia, tancant el cicle dels materials.
  3. Conservació de Recursos Naturals: Optimitzen l’ús de subproductes agroindustrials i residus orgànics urbans (dejeccions, excedents, residus, FORM (fracció orgànica dels residus municipals.. ) promovent una economia circular i disminuint la dependència de recursos limitats: no només els energètic sinó també els derivats de l’ús dels adobs químics.

Des del punt de vista estratègic, les plantes de biogàs ofereixen avantatges inestimables:

  1. Seguretat Energètica: Diversifiquen les fonts d’energia, reduint la dependència de combustibles fòssils importats i millorant la seguretat energètica nacional.
  2. Desenvolupament Rural: La implementació de plantes de biogàs pot impulsar el desenvolupament econòmic en zones rurals, creant llocs de treball i promovent l’emprenedoria local; per una instal.lació mitjana de 100.000 tones podem parlar d’unes inversions entre 15/20 milions d’euros i una generació directa i indirecta de 30/40 persones.

Malgrat els beneficis evidents, diversos obstacles es presenten al desplegar plantes de biogàs

  1. Inversió Inicial Elevada: Els alts costos de construcció i operació inicials representen una barrera significativa per als inversors. Riscos de proveïment dels materials.
  2. Regulacions Complexes: Els marcs legals i reguladors sovint són poc clars o massa restrictius.
  3. Control de la xarxa de distribució. Règim monopolista.
  4. Acceptació Social i Coneixement Públic: A vegades existeixen resistències per part de les comunitats locals degut a la desinformació o preocupacions ambientals i socials mal fonamentades.

La gran pregunta: Com Superem les Barreres?

Per garantir l’èxit en la implantació de plantes de biogàs, cal adoptar un enfocament estratègic i coordinat:

  1. Estímuls i Suports Financers: Establir subvencions, crèdits a baix interès i exempcions fiscals específiques per a projectes de biogàs pot alleugerir els costos inicials i atreure inversió.
  2. Simplificació Regulatòria: Simplificar i clarificar els procediments burocràtics permetrà desencadenar l’interès dels empresaris i millorar l’eficàcia dels projectes.
  3. Millora de l’Infraestructura: Desenvolupar una infraestructura robusta per la gestió de residus i logística del biogàs és fonamental per maximitzar l’eficiència de la producció. Facilitar la connexió a la xarxa.
  4. Campanyes de Sensibilització i Educació: Fomentar l’acceptació social mitjançant educació i sensibilització pública sobre els beneficis del biogàs i dissipant mites relacionats amb la seva producció.
  5. Cooperació Internacional i Intersectorial: Promoure la col·laboració entre governs, empreses i acadèmia per compartir coneixements, tecnologies, i bones pràctiques que permetin maximitzar els resultats en la producció de biogàs. Tenim els exemples dels pioners europeus en temes de biogàs: Alemanya, Dinamarca, França i Itàlia; només cal copiar allò que han fet bé!

Conclusions: una gran oportunitat pel nostre territori!

Les plantes de biogàs representen una oportunitat crucial per a la transició cap a una economia baixa en carboni. A través d’una combinació de desenvolupament tecnològic, aliances estratègiques, i polítiques favorables, el biogàs no només pot proporcionar beneficis ambientals i econòmics, sinó també fer contribucions significatives cap a un futur més sostenible i resilient. És essencial que es prenguin mesures concretes per superar les barreres actuals i habilitar el potencial complet del biogàs com a solució energètica del futur.

Aquest article busca servir com a guia i inspiració perquè governs, indústria, i societat adoptin mesures valentes i determinades que aconsegueixin implantar amb èxit les plantes de biogàs, optimitzant-ne els beneficis per a tothom. Conscients de la magnitud del repte climàtic i energètic que enfrontem, l’aposta pel biogàs és una decisió necessària i responsable.

Posem-nos-hi! El Pla del Biogàs de Catalunya diu que hem de fer 50 plantes de biogàs d’aquí al 2030. Ja podem córrer.

Josep Maria Tost i Borràs

Consultor